La Llei de la Segona Oportunitat

Quan una persona s'embarca en un projecte empresarial assumeix una sèrie de riscos econòmics que han de ser avaluats minuciosament ja que amb l'actual legislació poden condemnar-li a perdre el seu patrimoni actual i ha d'estar endeutat la resta de la seva vida. Malgrat l'existència de societats que pretenen limitar la responsabilitat dels administradors, el fet que la banca espanyola requereixi de l'aval dels administradors i o socis a l'hora de concedir préstecs a les societats fa que el risc de la societat sigui suportat de manera directa pels socis.
Molts són els països en els quals es preveu una llei de segona oportunitat, és a dir que s'estableix una sèrie de requisits para en el cas en què una companyia hagi de ser liquidada el deute existent no repercuteixi sobre el patrimoni dels socis. Així a Alemanya s'estableixen requisits com que la fallida no sigui conseqüència de la negligent actuació dels socis o que l'endeutament estigui justificat amb l'activitat de l'empresa, en definitiva que el “fracàs” sigui derivat de factors externs a la pròpia companyia i es troba actuat de bona fe, i en aquests casos estableix una manera d'actuació que després de liquidar el patrimoni de la mercantil els deutes s'extingeixen total o parcialment. Recentment el govern espanyol ha aprovat la coneguda com a Llei de la Segona Oportunitat, que lluny de la qual s'aplica en països com França o Alemanya, proposa una sèrie de solucions per afrontar les conseqüències de la nombrosa mortalitat de les empreses espanyoles. Exigeix que es cobreixi una part del deute i que no es tracti d'actuacions doloses per poder atorgar quitacions als creditors i una sèrie de mesures que permetin a l'empresari poder tornar a emprendre.
Aquestes mesures estan encaminades a mitigar les conseqüències de l'article 1.911 del Codi Civil que estableix que del compliment de les obligacions respon el deutor amb tots els seus béns presents i futurs. Aquesta mesura, sent un avanç, està encara molt lluny de ser efectivament una solució a la crisi empresarial que ha afectat a l'economia espanyola, el fet que encara es diferenciï entre classes de creditors, classificant a uns com a privilegiats (bancs amb garantia hipotecària, Seguretat Social o Hisenda) enfront de la resta (comunes) fa que a la pràctica es garanteixi el cobrament pels primers, fent molt difícil que els altres puguin fer efectius els seus drets i que els empresaris puguin reprendre l'activitat. Cal ressaltar que els creditors privilegiats són principalment les entitats financeres que han estat sanejades pel Govern i la seva privilegiada situació paradoxalment és la que dificulta el sanejament de les empreses que travessen per dificultats. La llei hauria de permetre que els empresaris que han fet bé les coses, però per motius aliens a la seva gestió no han pogut mantenir l'activitat, quedessin exonerats o parcialment alliberats i poguessin tornar a començar.

Javier Massana Gaspà (Advocat Lex Id)